Incialment enfilem l'antiga NII cap a Martorell, agafem la tranquila carretera de Gelida i d'aquí capa a Sant Llorenç d'Hortons. En aquest punt, on el ritme començava a accelerar-se el nostre benvolgut president fot la primera demarrada deixant-nos les pulsacions a 180. El pobre Carlos, depauperat a causa d'una grip, rebenta primer, jo aguanto un pelet més pro acabo rebentant a l'últim canvi de ritme quan el molt cabró fot cassola i cap amunt. Pujem el portell recuperant i tirem cap a Espiells. En aquest punt tornem capa a Gelida a bon ritme i en arribar a l'última rotonda ens atrevim amb la Creu.
En aquest punt l'orgull ferit del depauperat gripós entre en escena, en comptes de pujar tots juntets a un ritmet acceptable i comentant la champions, el desgraciat comença a pujar la Creu a ritme fortet deixant-nos enrere. El mestre planifica l'atac i em pauta els passos a seguir, el deixarem a una distància prudencial perquè s'envalentoni i a cap al final, catacark, a l'última corba cassola i que mengi herba. Les coses passen tal com planifica el mestre i em deixa coronar la Creu en primera posició. És la primera vegada que em pico i m'he sorprés a mi mateix el probelma es que m'he gaunayat un enemic de pervida, l'Espirifren no me'n perdonarà ni una d'ara endavant.
En aquest punt baixem cap a Corbera i quan, tant el gripós com jo, ens les prometem felices, el presi diu: " tinc una última sorpresa" i enfila cap a Can Rafel, el molt mamó. Les rampes comencen a arribar i els meus ànims comencena defallir, penso que en cotxe es puja molt millor, comencem amb un 12% i arribem al 18% en el punt més conflictiu. Finalment però més per orgull que per altre cosa coronem i arribem a casa tranquilament.
Bona sortida, ritme collonut i unes sensacions immillorables, esperem mantenir el ritme a la Transcat!!!
